En els dies més foscos de l’any, quan sembla que la llum s’ha apagat del tot, passa una cosa curiosa: la foscor no és eterna.
El solstici d’hivern ens ho recorda. Durant tres dies, la nit domina. Però el 24 de desembre, la llum torna a créixer.
Aquest moment de l’any està carregat de simbolisme. No és casualitat que cultures com l’egípcia, la romana o la cristiana hagin triat aquesta data per celebrar renaixements i noves esperances.
Més enllà de les tradicions, hi ha un missatge profund: l’equilibri no és un estat fix, sinó un procés cíclic.
Sempre ho ha estat.
La vida no consisteix a arribar a un equilibri perfecte i mantenir-lo per sempre.
Ans al contrari: perdre l’equilibri forma part del camí.
I és gràcies a aquest moviment entre llum i foscor que hi pot haver canvi, creixement i renovació.
I si deixessis de buscar un “equilibri ideal”?
Imagina’t que no existeix aquesta prada estable on construir la teva pau interior.
Imagina’t que l’equilibri és una cosa que es crea i es desfà una i altra vegada, i que no hi ha error en això.
Que l’aprenentatge arriba justament en el desajust.
L’equilibri no és un refugi immòbil.
És una dansa.
I aprendre a moure’t amb ella és una forma de salut.
La teva vida també és cíclica
Igual que el dia i la nit, igual que les estacions, també en la teva vida hi ha moments d’expansió i moments de recolliment.
Moments de claredat i moments de confusió.
No és un error.
És la vida tal com és.
Reconèixer aquest cicle natural ens permet viure amb més flexibilitat i menys autoexigència.
Com vius tu el desequilibri?
Potser ara mateix sents que alguna cosa trontolla.
Que no trobes el punt d’equilibri que esperaves.
Potser això és una invitació, no un càstig.
Des de la Teràpia Gestalt, treballem justament això:
acompanyar els processos en què es perd l’equilibri,
per poder-ne construir un de nou, més autèntic, més viu, més teu.
Si aquest text t’ha ressonat, potser ja has començat a escoltar el que et demana el teu procés.
I si és el moment de fer un pas, soc aquí.
