De vegades no cal una gran crisi per aturar-nos. N’hi ha prou amb un refredat, amb un cos que diu “prou”.
I entre mocs, fatiga i digestions accelerades, ens trobem amb una cosa que sovint evitem mirar: la fragilitat.
La força física i la força anímica
No acostumo a posar-me malalta. Però quan passa, també decau el meu estat d’ànim.
La claredat s’esfuma, les ganes minven.
I sé que no soc l’única.
Per a moltes persones, el cos i l’ànima van estretament lligats.
Ser terapeuta no em fa invulnerable
Acompanyar processos no vol dir tenir-ho tot resolt.
Vol dir, més aviat, acompanyar-me a mi mateixa quan ho necessito, sense forçar-me a ser invulnerable, sense fingir estar sempre bé.
Quan no sé aturar-me, el cos m’atura
I si aquests petits malestars fossin la manera que té el cos de dir: “para, respira, cuida’t”?
Potser podem aprendre a fer-ho abans, amb més suavitat, sense arribar a l’esgotament.
L’equilibri no sempre és atractiu… però és necessari
Una professora em va dir fa temps:
“Al mig dels extrems hi ha la veritat.”
Jo li vaig respondre: “Allà només hi ha avorriment.”
Ara sé que tenia raó.
Potser l’equilibri no brilla… però és l’única cosa que perdura.
Un procés per conèixer-te i cuidar-te millor
El counselling Gestalt no pretén eliminar els teus extrems.
No imposa models.
T’ofereix un espai per escoltar-te, entendre’t i cuidar-te amb més consciència i llibertat.
Si és el teu moment de començar a escoltar-te de debò, aquest camí pot acompanyar-te.
