Sovint vivim el dia a dia en pilot automàtic.
Complim amb les nostres obligacions, seguim la rutina… però no ens aturem a preguntar-nos si el que fem té sentit per a nosaltres.
I quan arriba aquesta pregunta, pot sacsejar-nos profundament.
Feina o vocació?
Hi ha persones que assumeixen la seva feina com una font d’ingressos, sense demanar-li més.
No els entusiasma, però tampoc els molesta. No esperen realització, només estabilitat.
Però n’hi ha d’altres per a qui la feina no és només un mitjà: és un reflex de la seva identitat, un vehicle de transformació, una extensió del seu desig d’aportar al món.
Quan aquestes persones senten que viuen en contradicció amb el seu propòsit interior, apareix el malestar profund.
Hem oblidat com somiar?
És possible que, amb el pas del temps, hàgim deixat de somiar.
Ho fèiem de petites, amb llibertat i sense filtres.
Imaginàvem ser astronautes, ballarines, científiques, exploradores… pel pur plaer de somiar.
Fer-nos adultes no hauria de significar deixar d’imaginar.
Però moltes vegades, així passa.
La bona notícia és que aquesta capacitat es pot recuperar.
Com un múscul que respon al moviment suau i constant, l’ànima també respon al permís per somiar.
Un exercici senzill (i poderós)
Fa temps, algú va proposar aquest joc:
escriu entre 5 i 10 feines que t’hauria agradat fer si no et dediquessis a la que tens ara.
Potser al principi no et surt res.
Potser et vénen al cap excuses realistes:
“no sé fer això”, “necessitaria una altra carrera”, “no és pràctic…”
Però si perseveres, si deixes que el cor jugui una estona, potser et sorprens.
Potser reconnectes amb parts de tu que estaven adormides.
No es tracta de canviar radicalment de vida, sinó de recordar què et mou.
Perquè de vegades, només somiant entenem que el que ja fem no està tan malament… i ho podem viure amb més ànima.
Somiar no obliga. Somiar allibera.
Un somni no necessita complir-se per tenir valor.
De vegades, només vol ser somiat.
Donar-li aquest espai pot portar claredat, alleujament, direcció.
I si descobrissis que el que t’apassiona està més a prop del que pensaves?
I si la teva veritable passió no fos una meta externa, sinó una manera de viure més desperta el que fas?
Un acompanyament per recuperar la teva veu interior
Si sents que alguna cosa dins teu vol canviar però no saps per on començar,
la teràpia Gestalt pot ajudar-te a recuperar la teva creativitat, els teus somnis i la teva orientació vital.
No hi ha fórmules.
Hi ha escolta, presència i preguntes que obren possibilitats.
I potser, la teva veritable passió està esperant que la tornis a somiar.
