Hi ha un mecanisme psicològic que em preocupa: l’auto-profecia.
Aquella frase que sembla veritat i que, si no la qüestiones, acaba complint-se.
“Mai trobaré algú que m’estimi.”
“Sempre seré pobra.”
“La felicitat no és per a mi.”
“Moriré jove.”
A vegades ens convençem que sabem què passarà.
I aquest convenciment, si no el qüestionem, pot acabar fent-se realitat.
És l’anomenada profecia autocomplerta.
Vaig conèixer una dona que deia sovint: “Sé que moriré jove.”
No va arribar als cinquanta.
No és un cas aïllat.
Sovint donem per fet el futur, com si ja estigués escrit.
Però això no és veritat.
El demà no està decidit per ningú. Ni per tu, ni per mi, ni per la gent que estimes.
Per això et proposo una cosa:
Atura’t i qüestiona totes les teves auto-profecies.
Aquelles frases que has repetit tantes vegades que ja t’has cregut que són certes, però no ho són.
El poder del que creiem
Hi ha estudis que demostren l’efecte placebo (millora per creença positiva) i el seu contrari, el nocebo (empitjorament per expectativa negativa).
L’efecte placebo sovint es menysté.
Però que una persona pugui millorar només pel que creu és extraordinari.
L’efecte nocebo també existeix.
Un estudi japonès amb estudiants que havien tingut males experiències amb ortigues els va fer creure, amb els ulls embenats, que els hi fregaven els braços amb aquestes plantes.
No era cert.
Tot i així, van desenvolupar irritació i erupcions.
La seva ment s’ho va creure.
Allò que creus té poder sobre tu.
Si creus que sempre estaràs sola o vivint en escassetat, com creus que viuràs la vida?
Desactivar l’auto-profecia
Això no va de frases màgiques ni d’autoajuda buida.
Va de fer-te preguntes valentes:
Per què crec això?
D’on ho he après?
A qui li pertany aquesta idea?
Què em serveix mantenir-la avui?
Les creences també es poden desactivar.
I quan ho fas, s’obren noves possibilitats de viure.
Si aquest procés et ressona, el counselling Gestalt pot ajudar-te a alliberar-te de les auto-profecies i viure des d’un lloc més lliure i autèntic.
