En el món de l’acompanyament terapèutic, de vegades també apareixen els “consells ben intencionats”.
Hi ha qui suggereix que una professional hauria de limitar-se a allò acadèmic, mostrar només credencials i parlar amb un to impecable i estructurat.
Però… on queda el que és humà?
On queda l’autenticitat, el riure, la contradicció, el dubte?
Ser terapeuta també és ser persona
La salut emocional no es construeix en una sala blanca i silenciosa.
Sovint neix del fang, del plor compartit, del riure que allibera, del silenci que no jutja.
Des de la teràpia Gestalt, entenem que acompanyar no és aplicar un protocol, sinó estar present amb el que hi ha.
I això inclou la terapeuta tal com és: amb la seva història, la seva sensibilitat, els seus límits, els seus encerts i també la seva manera d’estar al món.
No hi ha perfecció en aquest ofici.
Però sí que hi ha compromís, presència i honestedat.
I si el teu camí no tingués manual d’instruccions?
És temptador buscar respostes fora: llibres, fórmules, gurus, receptes.
Però la veritat més senzilla i més profunda és aquesta: el camí més interessant és el teu.
No n’hi ha cap altre igual.
Les teves claus no són al currículum d’una altra persona ni a l’últim mètode de moda.
Són dins teu.
Per això, la proposta terapèutica que ofereixo no busca imposar, sinó escoltar, explorar, co-crear.
I sí, també riure, dubtar, plorar o equivocar-se pel camí.
Perquè així és la vida real.
I així és com es transforma.
No tot és per a tothom
És cert: potser hi ha persones que prefereixen una terapeuta que no surti del marc acadèmic.
Està bé.
Però si tu sents que el canvi real neix de l’autenticitat, de l’encontre profund, del permís per deixar de semblar i començar a ser…
llavors podem treballar juntes.
Un acompanyament que no imposa, sinó que escolta
La teràpia Gestalt no parteix d’una estructura rígida.
S’adapta a tu.
Al teu ritme, a la teva necessitat, a la teva veritat.
No hi ha un motlle: hi ha presència.
No hi ha un camí correcte: hi ha un camí propi.
Si aquesta manera de mirar la vida i acompanyar processos et ressona, potser ja has fet el primer pas.
I mentrestant, seguiré escrivint amb honestedat.
Perquè això també és salut: no amagar-se darrere del que s’espera.
