A vegades, les nostres grans virtuts amaguen un parany subtil.
Aquest impuls tan valorat de “voler ser millor persona” pot ocultar una creença profunda: que no som suficients tal com som.
Aquest desig de millora sovint està condicionat per la nostra història personal.
Quan érem petites, vam aprendre a veure les nostres emocions i necessitats a través dels ulls dels adults.
Les seves expectatives es van convertir en el nostre mapa intern, i encara avui hi seguim responent.
Esforç o càstig?
Voler millorar constantment es pot convertir en una cursa sense fi, on mai n’hi ha prou.
El camí no es valora: només el que falta.
Quan el motor del canvi és la por de no ser prou bones, la vida es converteix en una lluita extenuant.
I en aquest cicle s’apaga el present, el gaudi i el reconeixement de qui som.
Escoltar des d’un altre lloc
Hi ha una gran diferència entre autoexigència i benestar.
Podem preguntar-nos:
Què m’impulsa a canviar?
Ho faig per por o per amor?
Em respecto… o m’estic forçant?
Mentre que l’exigència ressona al cap, com una veu que empeny, la felicitat viu al cos.
Al pit que respira en calma, a la sensació d’alleujament.
A la pau del cor.
Un canvi de mirada
Des de la Teràpia Gestalt, aquest tema es treballa sense judici.
No es tracta de corregir-te.
Es tracta de reconèixer qui ets i de deixar anar mandats que ja no et serveixen.
Potser no es tracta de ser millor, sinó d’aprendre a ser feliç.
Sense mèrits.
Sense proves.
Amb tu mateixa.
I si ara toca descansar?
Aquest enfocament pot transformar profundament la teva relació amb tu mateixa.
Si estàs en aquest moment, el counselling Gestalt et pot acompanyar amb claredat, suavitat i respecte.
