El meu gos Jack té una mirada impossible d’ignorar.
Quan em veu menjar, em mira amb una barreja de súplica i tendresa que sembla dir: “Si us plau, dona’m una mica, només una, mira com de bufó sóc.”
I a vegades no puc resistir-m’hi.
D’altres sí. Però em costa.
No només em passa amb el meu gos.
També em passa amb les persones.
Sovint dono abans que em demanin. Només d’intuir que algú podria necessitar alguna cosa, ja estic intentant oferir-la.
I tot i que pot semblar un gest de bondat… no sempre ho és.
Quan donar deixa de ser un acte lliure?
Pensar que sé què necessita l’altra persona sense que ho hagi expressat és, en realitat, una forma d’arrogància.
I si, a més, sento que he de donar per no ser rebutjada, llavors no estic sent generosa: estic actuant des de la por.
La trampa de la “generositat”
Fa poc parlava amb una dona gran que manté el seu fill, la seva jove i els fills d’ella.
Ho dona tot, fins i tot quan això li provoca conflictes amb la seva parella.
Des de fora pot semblar una entrega desinteressada…
Però què hi ha a sota?
A vegades donem per amor.
A vegades donem per necessitat.
I d’altres donem perquè sentim que, si no ho fem, podríem perdre el vincle.
Què hi ha darrere del teu impuls de donar?
També m’ho pregunto a mi.
A la meva infància vaig aprendre —o vaig interpretar— que si no era útil, si no ajudava, podrien prescindir de mi.
No m’ho van dir així, però jo ho vaig entendre així.
I aquest aprenentatge queda gravat.
Llavors, donar deixa de ser un acte lliure.
Esdevé una estratègia inconscient per evitar l’abandonament.
La diferència entre donar des de la por o des de la llibertat
La pregunta és clau:
Si no tinguessis por que t’abandonessin, seguiries sent generosa?
Potser sí.
Potser no.
L’important és que puguis escollir-ho.
Quan dones des de la llibertat, la teva generositat és autèntica.
No hi ha deute, ni estratègia, ni condició.
Només un acte genuí de donar.
Un camí cap a relacions més lliures
El counselling Gestalt t’ajuda a mirar amb honestedat què mou les teves decisions, els teus gestos, els teus silencis.
No per jutjar-te, sinó perquè puguis recuperar el poder d’escollir des de tu, no des de la por.
Si sents que ha arribat el moment de viure els teus vincles amb més claredat i llibertat interior, aquest procés pot acompanyar-te.
