Moltes de les formes en què ens relacionem avui amb nosaltres mateixes, amb els altres i amb el món tenen arrels antigues.
No és una excusa. És una constatació.
Callàvem perquè ens van ensenyar a no parlar. Ens sobreprotegim perquè vam ser desprotegides. Ens exigim massa perquè un dia ens van fer sentir insuficients.
O, pel contrari, ens vam fer dures, rebels, inflexibles… com a resposta a allò que ens va fer mal i mai es va anomenar.
El passat viu en el present
Des de la Teràpia Gestalt, no es tracta de viure ancorades en la infància ni de justificar-ho tot en el que vam viure.
Es tracta de reconèixer que la persona que som avui es va construir ahir, en un entorn concret, amb els seus silencis, les seves absències, missatges i excessos.
I si no en prenem consciència, seguim repetint aquelles formes sense saber per què.
El que no vas rebre llavors, t’ho pots donar ara
Un dels actes més grans d’amor propi és començar a oferir-nos avui allò que no ens van donar quan més ho necessitàvem.
Cura.
Escolta.
Permís per sentir.
Tendresa.
Respecte.
No es tracta de culpar els que ens van fallar. Es tracta de reconèixer el que va fer mal i fer-nos responsables de la ferida des del present.
Recordar no és reviure: és reparar
Moltes vegades evitem mirar enrere perquè pensem que no servirà de res.
Però quan ho fem amb acompanyament, sense judici, recordar pot ser el primer pas cap a la sanació.
No hi ha una sola ferida.
N’hi ha moltes.
I totes mereixen ser vistes, escoltades i acollides.
El camí de tornada a tu
Fer-nos responsables de la nostra història no vol dir culpar-nos.
Vol dir prendre el poder sobre la nostra vida actual.
Vol dir tenir cura d’aquella part que va ser ignorada o ferida.
Vol dir començar a viure des d’un lloc més lliure, més amorós, més sencer.
Si sents que ha arribat el moment de deixar de tractar-te com et van tractar, la Teràpia Gestalt pot ajudar-te a començar a cuidar-te com et mereixes.
