En moltes relacions, especialment en parella, apareix sovint el dilema entre complaure l’altre o ser fidel a un mateix.
I de vegades, la por de generar conflicte ens porta a escollir l’altre… una vegada i una altra.
Però quan evitem el conflicte constantment, també estem evitant parts importants de qui som.
El preu d’evitar
La Maria (nom fictici), una clienta recent, explicava una situació molt habitual:
sortia amb persones que no li interessaven només per agradar la seva parella.
No volia fer-lo mal ni quedar-se sola.
Però el seu cos parlava: tensió a la boca de l’estómac, desgana, malestar constant.
Ella ho va expressar amb claredat:
“M’encantaria tenir la llibertat de quedar-me a casa i dir que no vull sortir.”
Aquí hi ha el nus: quan prioritzem evitar el conflicte per sobre del nostre benestar, deixem de respectar-nos.
On queda la llibertat en la parella?
Una relació sana no és aquella on tot es negocia per no incomodar,
sinó aquella on hi ha espai per dir “això no em fa bé” sense por de perdre l’altre.
En nom de l’harmonia, sovint renunciem a converses necessàries, a veritats que fan mal però alliberen.
Però el silenci constant i l’autoanul·lació no sostenen la pau: només l’ajornen.
El conflicte no és l’enemic
Evitar el conflicte a tota costa pot semblar una estratègia de supervivència.
Però en realitat, és una manera de desconnectar-te de tu mateixa.
Qui evita el conflicte:
- No es permet expressar les seves necessitats
- No marca límits
- No se sent lliure d’habitar la seva diferència
- I acaba sentint-se sola, tot i estar envoltada de gent
Un procés per retrobar-te amb tu
En el counselling Gestalt, no treballem perquè t’adaptis millor al que et fa mal.
Ben al contrari: treballem perquè et trobis amb tu mateixa i surtis al món des d’aquest lloc,
sabent que potser no sempre agradarà als altres, però que serà real i més amorós amb tu.
Evitar el conflicte no és sostenible.
Sostenir-te a tu, sí.
