Hi ha dies en què ens llevem amb tristesa al cor.
Sense una causa aparent, sense una raó lògica.
Simplement hi és.
I encara que intentem explicar-la —amb arguments, context o causes externes—,
la veritat és que de vegades la tristesa no necessita ser explicada. Només necessita ser sentida.
Tapar el que incomoda també és desconnectar-se
El més habitual quan apareix una emoció incòmoda és intentar ignorar-la.
Ens diem coses com “no és per tant”, “va, aixeca’t”, “sigues forta”.
I així vam aprendre a sobreviure: sent dures amb nosaltres mateixes, exigint-nos rigidesa com si fos sinònim de fortalesa.
Però aquesta duresa, que potser ens va protegir en un altre moment,
avui pot convertir-se en un mur que ens separa… de nosaltres mateixes.
La guerrera també es cansa

Quan el cor s’endureix de manera automàtica, ja no distingeix entre el que cal defensar… i el que cal sentir.
L’armadura no només evita que alguna cosa externa ens faci mal.
També impedeix que alguna cosa interna surti.
I quan deixem d’expressar el que sentim, l’emoció no desapareix:
queda atrapada, bloquejada, ens roba energia i apaga la connexió.
Què passa si em permeto ser suau?
Sentir tristesa, por o vulnerabilitat no és debilitat.
És part del que vol dir estar viva.
No cal jutjar cada emoció, ni analitzar-la fins a desactivar-la.
A vegades l’únic que una emoció necessita és ser escoltada, com una ona que arriba, puja… i després se’n va.
La protecció no pot ser permanent
Hi ha moments en què toca protegir-nos.
Però si mantenim l’armadura posada tot el temps,
fins i tot quan estem soles, a lloc segur o volem connectar…
aquesta defensa es converteix en una presó.
La tristesa, moltes vegades, és l’eco d’aquesta separació.
És el senyal que alguna cosa dins nostre demana una mica d’espai per respirar.
Un procés per tornar a tu, sense judici
La teràpia Gestalt t’invita a mirar-te sense màscares,
a deixar que l’emoció s’expressi sense haver-la d’encaixar en cap discurs.
No per debilitar-te, sinó per recuperar la teva suavitat, la teva veritat i la teva energia vital.
Si sents que ha arribat el moment de deixar anar una mica el pes de la teva armadura,
aquí tens un espai per fer-ho amb respecte, presència i cura.