Confiar, fins i tot quan no hi ha garanties
Hi ha moments a la vida en què decidim confiar.
No perquè ho tinguem tot clar, ni perquè tinguem totes les respostes.
Sinó perquè hi ha una sensació al cor que ens empeny a fer un pas.
Un impuls que no sempre és lògic, però que ens mou amb força.
Això em va passar la setmana passada.
Vaig escoltar una persona que admiro, amb un negoci digital sòlid, autèntic i digne.
Presentava un curs per desenvolupar habilitats de comunicació i creixement professional.
I sense saber ben bé per què, vaig sentir que m’hi havia de llançar.
La decisió de confiar (fins i tot enmig del soroll)
Feia temps que deia que no faria més cursos.
I tot i això, aquí estic.
Sabent que potser aquest curs no és la panacea, però que marca un gest molt clar: el meu compromís amb mi mateixa.
Una part de mi deia:
“Això no et servirà, ja saps tot això, estàs llençant els diners i el temps.”
Però vaig decidir no donar-li el poder a aquesta veu boicotejadora.
No ho faig pels diners. Ho faig pel missatge.
No necessito més diners.
Encara que sí, en vull més.
Però això no va d’ingressos, va d’impacte.
Sento que encara no estic transmetent tot el que puc.
I si hi ha alguna cosa que depèn de mi… és com ho comunico.
El meu missatge és aquest: ja tens tot el que necessites
Confio profundament en aquest enfocament:
“Ja tens dins teu tot el que necessites per estar bé, per viure la vida que desitges.”
I per això crec en la teràpia Gestalt.
Perquè confia en l’autoregulació de l’organisme.
Com la natura: si deixem d’interferir, el creixement i l’harmonia arriben sols.
Confiar no és màgia. És presència.
Moltes persones desconfien del treball terapèutic.
El redueixen a frases boniques, el titllen de discurs emocional.
Però no es tracta de fe cega.
Es tracta de tornar a confiar en una mateixa, en la capacitat natural de créixer, sanar i transformar-se.
El canvi comença obrint la porta des de dins
Perquè arribin noves experiències, has d’estar disposada a rebre-les.
I això requereix obrir una porta interna.
Només tu pots fer-ho.
Però no cal que ho facis sola.
Vols que t’acompanyi?
En aquest camí d’espines, dubtes i també flors,
t’acompanyo amb la certesa que el teu ésser profund coneix el camí.
Només necessita espai, escolta i presència per poder avançar.
La teràpia Gestalt pot ajudar-te a descobrir-lo i sostenir-lo.
