I mentre la casa tremola, m’adono que el clima és un bon exemple de tot allò que no podem controlar, només acceptar.
Però quina és la diferència entre acceptar i resignar-se?
La resignació apaga. L’acceptació obre.
Quan una clienta em diu: “M’estic resignant”, sento tristesa.
Quan em diu: “Ho accepto”, m’envaeix la calma.
La diferència pot semblar subtil, però no ho és.
Resignar-se és rendir-se sense esperança.
Acceptar és mirar la realitat amb els ulls oberts, sense deixar de ser-hi present.
Acceptar no és sotmetre’s, és participar.
Resignar-se és passiu. És com fer-se el mort per sobreviure.
Acceptar, en canvi, és un acte actiu: implica reconèixer el que hi ha, sense renunciar al que podria arribar a ser.
Resignar-se és dir: “No tinc força, així que només puc amb això i ja està.”
Acceptar és dir: “De moment només puc amb això… i continuaré intentant-ho.”
Acceptar és jugar el partit, fins i tot perdent.
La persona resignada es queda a la banqueta.
La que accepta surt al camp, tot i saber que pot no guanyar.
Acceptar és no renunciar a tu mateixa.
És viure amb els teus conflictes sense negar-los, sense evitar-los, sense abandonar-te en ells.
És triar com vols estar amb tu mateixa, fins i tot quan el vent bufa fort i el camí s’estreny.
Pau no és absència de conflicte. És presència enmig d’ells.
Viure en pau no vol dir que tot estigui bé.
Vol dir que t’assumeixes com a responsable del que hi ha, que gestiones els teus conflictes amb maduresa i que estàs disposada a aprendre i transformar-te amb ells.
No és el mateix sobreviure que viure.
Acceptar és estar en moviment, és habitar la teva vida sense desconnectar-te’n.
És recordar que el resultat del partit pot canviar en qualsevol moment: amb una comprensió, amb una abraçada, amb una decisió, amb un somriure.
Mai no és tard per continuar jugant.
Si sents que t’has quedat en pausa, si perceps que t’estàs rendint abans d’hora, potser el que necessites no és lluitar, sinó acceptar amb coratge el que hi ha i tornar a escollir des d’aquí.
La Teràpia Gestalt t’ofereix un espai per això, per mirar-te sense judici, per acompanyar-te en el que estàs vivint, i per ajudar-te a trobar el teu propi camí sense renunciar a tu.
