A la vida, igual que als mapes digitals, hi ha moments en què simplement toca recalcular.
No perquè haguem fracassat, sinó perquè hem canviat.
O potser perquè mai vam tenir clar si el rumb que seguíem era realment nostre.
Quan el camí ja no encaixa
A vegades sentim que ens hem allunyat de l’objectiu que ens havíem marcat.
O pitjor: que aquell objectiu mai no va ser realment nostre.
En aquests moments poden aparèixer judicis interns com:
“Si no aconsegueixo que la meva vida sigui com hauria de ser, és que no en sóc prou.”
És fàcil confondre l’èxit amb el valor personal.
Però no són el mateix.
La nostra dignitat no depèn d’assolir una meta.
Som dignes simplement pel fet d’existir.
Amor condicionat: la trampa silenciosa
Des de petits, moltes persones aprenem que per rebre amor l’hem de merèixer.
Treure bones notes.
No molestar.
Complir les expectatives.
Ser “el nen bo” pot semblar una virtut, però sovint és una trampa que ens allunya de la llibertat.
Ens converteix en intèrprets d’un paper que no és nostre, en un personatge creat per agradar.
I quan, ja adults, sentim que alguna cosa no encaixa, que ens falta aire, que estem desconnectats del que som, aquest pot ser un moment sagrat: el moment en què s’obre la possibilitat de viure de veritat.
Ruta equivocada o meta prestada?
Potser no es tracta només de canviar de camí, sinó de replantejar-nos el destí al qual volíem arribar.
Què passa si l’objectiu que ens vam marcar no té res a veure amb la nostra veritable identitat?
Què sent una persona creativa, sensible o somiadora en un entorn que prioritza la lògica, el deure i l’eficàcia?
Qüestionar és començar a sanar
Preguntar-te:
- Què volia la meva mare per a mi?
- I el meu pare?
- Quin era el guió no escrit de la meva família sobre qui havia de ser?
No és un exercici de retret.
És una manera de lliurar-te del que no és teu i començar a construir una vida que sí ho sigui.
Un procés per retrobar-te
En la teràpia Gestalt, treballem aquests moments de transició.
No per imposar-te un nou camí, sinó per acompanyar-te mentre redescobreixes qui ets i què vols de veritat,
més enllà dels mandats, els “hauries de” i les expectatives heretades.
Si sents que aquest moment ha arribat, pots parar, escoltar i començar a recalcular.
